Moltes vegades ens encallem davant d'una decisió. Si la decisió és important, la dificultat ens sembla fins a cert punt lógica, però, què ens passa quan el que hem de decidir no té gaire transcendència?
Potser també dubtem i no sabem per què?
El camí d'una elecció sempre implica renúncia
********************************************************************
Un dissabte al matí sortim amb una amiga. Ens volem comprar un vestit i uns pantalons, i després de pasturar per tota la ciutat i amb els peus fets puré, entrem a una botiga de roba perquè ens ha agradat el que hem vist a l'aparador.
La dependenta és simpàtica i ens mostra unes quantes peces que ens fan el pes. Però el pressupost que tenim només ens arriba pel vestit, no és suficient pels pantalons i les dues coses ens agraden molt.
Quin dilema! Només podem triar-ne una i això ens empipa, però no ens volem quedar sense res. Qué fem? Necessitem els pantalons perquè els que tenim caminen sols cap el contenidor... però el vestit és tan bonic, tot i que és un capritx!...
"A veure....que trio? Si em quedo aquest vestit tan sexy aniré feta un braç de mar, però els pantalons em fan més falta."
Què decidim?
********************************************************************
Aquesta petita anècdota ens servirà per aclarir què ens passa quan hem de decidir el què escollim.
Una simple elecció va sempre lligada a una renúncia, ja que davant d'aquesta situació, tot no ho podem tenir.
Habitualment ens fixem molt en aspectes suposadament positius del que triem, i poc en els aspectes de les coses a les que renunciem.
Per exemple:
Triem una feina molt ben pagada que ens obliga a viatjar molt, cosa que ja ens agrada, però... veurem poc a la família.
Ens comprem una casa preciosa amb una hipoteca molt alta però...anirem molts anys escanyats i patint pels diners.
Escollim tenir fills per que ens agrada gaudir d'una família però...si volem ser uns bons pares dedicant temps als seus fills, haurem de renunciar a part del nostre.
La noia que tria el vestit, ha escollit anar ben guapa, però ha renunciat a quedar-se amb els pantalons que necessitava.
El qui ha triat la feina ben pagada que l'obligava a viatjar, ha renunciat a veure sovint a la família.
Si triem comprar la casa preciosa, la gaudirem, però renunciem a anar tranquils econòmicament.
Si triem tenir fills, gaudirem d'una familia, però renunciem en part a fer coses que també ens agradarien, ja que els nens necessiten temps per estar per ells.
Si observem les coses que escollim, veurem que moltes vegades no parem prou atenció a la renúncia que impliquen. Fer-ho ens estalviaria maldecaps.
Per tant, ara fixem-nos-hi bé i veurem què és el que hem triat realment i potser inconscientment !!!
La noia que s'ha quedat el vestit, ha triat prescindir dels pantalons.
El qui s'ha quedat amb la feina en que ha de viatjar, ha triat no veure a la família.
El qui ha comprat la casa ha triat patir pels diners.
El qui ha escollit tenir fills ha triat renunciar a tenir més temps per ell.
Pensem-hi.... solem mirar-nos-ho d'aquesta manera quan decidim el que triem ?
******************************************************************
Davant del resultat de les nostres eleccions solem reaccionar de forma diferent, en funció de si som o no conseqüents amb la tria que hem fet i per tant del que hem prescindit:
Ens instal·lem en la queixa permanent perquè no volem assumir que ens hem equivocat, i busquem a fora de nosaltres la responsabilitat dels nostres actes?
Ens lamentem crònicament de ser maldestres entrant en un cercle viciós victimista i en una actitud infantil?
Assumim les conseqüències de la nostra elecció aprenent a fer-ho millor en el futur?
Una decissió és més encertada quan escollim sabent bé a què renunciem
Núria Gou
No hay comentarios:
Publicar un comentario