L´IMPACTE EMOCIONAL DELS MISSATGES DE LA POR
Els missatges amb continguts desesperançadors en èpoques de crisi personal o social, afecten a la sensació de seguretat de les persones i tenen un efecte paralitzant en la lluita per la supervivència i en la recerca de recursos i alternatives.
Us heu sentit desmoralitzats o amb dificultats per tirar endavant després d´empassar-vos aquest tipus de missatges?
*************************************************************************
Els missatges desesperançadors i repetitius poden ser desestabilitzadors emocionals
Des de que va començar la crisi econòmica, que s’ha instaurat precedida d’una crisi de valors que cada vegada es feia més evident, els missatges que ha anat rebent la població han estat cada cop més punyents i desesperançadors, fins al punt que moltes persones que no la pateixen i que és molt improbable que la pateixin mai, s’han contagiat de la desmoralització dels qui estant veritablement afectats.
Aquest fet mereix una reflexió al voltant de les conseqüències negatives sobre l'estat d’ànim, que afecta a moltes persones com a resultat de l´ impacte psicològic que van rebent gota a gota i que té un efecte traumàtic semblant al d’un atemptat terrorista sobre la capacitat de resistència per sobreviure emocionalment, condició necessària per sostenir qualsevol tipus d’actitud positiva, que resulta indispensable tant davant la lluita per la supervivència, com per preservar la salut psicològica que és la base de una salut integral.
A partir de l’atemptat del 11-S del 2001 a les torres bessones, moltes persones de casa nostra que en principi no havien patit cap crisi emocional evident, van fer consultes mèdiques o psicològiques perquè es sentien angoixades o ansioses i no sabien perquè.
L’efecte que va tenir aquest fet sobre part de la població, rau en la sensació de desubicació i desemparament que es pateix quan els factors externs sobre els quals dipositem inconscientment expectatives de seguretat, trontollen i perden el valor de punt de referència i ancoratge en els que ens havíem recolzat.
L’efecte que va tenir aquest fet sobre part de la població, rau en la sensació de desubicació i desemparament que es pateix quan els factors externs sobre els quals dipositem inconscientment expectatives de seguretat, trontollen i perden el valor de punt de referència i ancoratge en els que ens havíem recolzat.
En molts casos això ens provoca certa desestabilització emocional que si la podem reconduir ens portarà a reflexionar al voltant de quins són els pilars que fem servir de suport i quins els valors que hi van associats.
Solem, sense adonar-nos-en, buscar a fora la “garantia” de la nostra estabilitat, i també sense adonar-nos-en menystenim la nostra capacitat de *resiliència. Si podem reflexionar i mirar cap dintre nostre en lloc de cap en fora, a poc a poc veurem molts dels recursos interns que tenim que no havíem captat ni utilitzat.
L’efecte paralitzant que poden tenir les situacions socials adverses ens fan perdre la perspectiva i llavors malauradament minimitzem la nostra fortalesa interna.
Solem, sense adonar-nos-en, buscar a fora la “garantia” de la nostra estabilitat, i també sense adonar-nos-en menystenim la nostra capacitat de *resiliència. Si podem reflexionar i mirar cap dintre nostre en lloc de cap en fora, a poc a poc veurem molts dels recursos interns que tenim que no havíem captat ni utilitzat.
L’efecte paralitzant que poden tenir les situacions socials adverses ens fan perdre la perspectiva i llavors malauradament minimitzem la nostra fortalesa interna.
*Resiliència: capacitat de la persona per suportar situacions estressants o traumàtiques, sobreposant-se a elles, i en ocasions sortint-ne enfortit.
Núria Gou
Núria Gou
No hay comentarios:
Publicar un comentario