LA POR A LA SOLEDAT

LA SOLEDAT ÉS UN DELS PREUS DE LA LLIBERTAT

Passem de puntetes pel damunt de la soledat per què sentir-la ens fa por, i fugim d'escoltar la dels altres per què reflectiria la nostra.



Us permeteu sentir la soledat?
Quan us sentiu sols canvieu de pensament o us poseu a fer coses?


**************************************************************************

Quan la soledat és una bona amiga, la llibertat d´elecció és més fàcil i encertada. 

És difícil que el lector no caigui en l’avorriment quan llegeix sobre el tema de la soledat. Costa posar-hi paraules que reflecteixin bé aquesta sensació perquè és un tema àrid que ens toca directament. O no? Potser no a tots ens colpeix de la mateixa manera?

Hi ha tants tipus de soledat com persones que la pateixen.... la llista es llarga, però en distinguirem un quants: la que está vinculada a la vellesa i a l´exclusiò social, la soledat en companyia per manca de comunicació, la derivada d´esperar que els altres ens entenguin sense aconseguir-ho, la soledat de la indefensió com la que es dóna en els maltractaments infantils, la que es sent al no trobar suport en moments dramàtics de la vida on la presència i la comprensió dels altres son el recolzament que ens sostindria... 

Fa poc, un senyora gran es va quedar tancada dins de casa seva perquè la seva porta s´havia encallat. Els veïns li van fer suport fins que va arribar el manyà i la porta es va obrir.


Moltes avies i avis viuen sols, i la seva solitud és molt a prop, potser a la porta del costat. Ens en adonem? O passem de puntetes per no pensar que un dia ens hi podem trobar nosaltres? És incòmode pensar-hi, no ens agrada, i en fugim. Evitem saber si l´àvia del pis del davant se sent sola perquè potser si no ho féssim la seva soledat reflectiria en la nostra? Potser és d’això del que fugim, de la por a estar sols.


Quantes coses fem durant la vida per evitar-la. Si la soledat tingués preu veuríem quina quantitat paguem a vegades per no sentir-la. Però ens costa qüestionar-nos això.


Fer-ho implica veure de front les nostres accions que tapen la possibilitat de sentir-la i que per tant, deixarien al descobert aquelles ferides mal tancades que hem tapat massa de presa..... La relació de parella que no acaba de funcionar, el promès que hem substituït massa ràpid per tapar la pèrdua de l´anterior, la dificultat en deixar la casa dels pares per fer-nos independents, la necessitat de tenir fills sense pare per  tapar un buit, la resistència a que els fills marxin de casa.

Si per cada vegada que evitem la soledat ens paguessin una petita quantitat potser ja seriem milionaris, però el que passa és que la llibertat no té preu. O potser creiem que és un preu massa alt i pensem que no el podem pagar?

Quín preu té per nosaltres la llibertat?



Núria Gou