lunes, 23 de abril de 2012

DEMANAR, UNA QÜESTIÓ D'ORGULL


SABER DEMANAR



Demanar ajut ens apropa als altres i propicia les relacions


Sovint ens queixem perquè pensem que les persones amb les que convivim o ens relacionem, haurien, suposadament, de saber què és el que ens agrada, el que necessitem, i el que volem. I això és molt suposar.


** "Amb el temps que fa que estem casats i el meu marit encara no sap quins tipus de regals m'agraden?"

** "La meva dona s'ha passat tres dies fent morros i quan ja no podia més, va i em diu que porto tota la setmana sense treure el gos!, però Conxita, no havíem quedat que et tocava a tu?! Per què no m'ho deies si et feia mal el peu?"

** "Fa un mes que espero que la meva dona em faci llenties estofades, ja hauria de saber que m'agraden, i res, m'haig de pintar les llenties a l'oli! I mira, no les hi demano perquè crec que la seva obligació es saber-ho que per alguna cosa és la meva dona,... però estic d'una mala jeia!"


Perquè ens costa tant demanar clarament el que volem?


Què ens porta a complicar-nos la vida i la comunicació esperant que els altres endevinin per art de màgia  els nostres desitjos?
No creieu que ens facilitaríem les coses si fóssim més clars quan demanem quelcom?
La resposta a aquestes preguntes pot ser un bon indicador que ens dirà com actuem en aquest aspecte de la nostra vida i possiblement, i si ho mirem amb efectes retroactius, ens mostrarà el nostre grau de satisfacció o insatisfacció actual en les nostres relacions.

DEMANAR

Si demanar no ens fa sentir còmodes, és perquè no assumim que necessitem als altres, i ens flagel·lem amb ganes, considerant que sí o sí, hauríem de poder fer-ho tot sols, peti qui peti, no fos cas que no arribéssim "a fer el cim".

Ens costa demanar coses a altres persones?
Quins sentiments ens desperta si ho hem de fer?


** "Ostres, l'altre dia vaig anar a un poblet del Pirineu i em vaig perdre! Però papa, per què no baixes un  moment i ho preguntes?, em deia el meu fill,..si vols ja ho faig jo! No, no, ja veuràs com ho trobarem en un plis-plas. Em vaig passar més d'una hora donant voltes per carreteres secundàries i al final vam parar perquè cada cop estava més desorientat, i això que portava un mapa !" "Es que em feia vergonya, estic acostumat a anar a tot arreu sol, i normalment no necessito ajut, la veritat és que també em feia ràbia no sortir-me'n, ja sóc una mica grandet, se suposa que hauria de saber anar sol pel món!"


Aquest comentari en principi tan trivial i tan corrent, denota un sistema de funcionament respecte a l'acte de demanar que tira enrere a moltes persones.

Demanar, està lligat a diferents tipus de sentiments. Si quan ho fem no ens sentim còmodes és perquè no hem assumit que necessitem ajut.


De fet quan demanar és difícil, és perquè hi ha massa pors al darrera que no hem identificat, i fer-ho, les posa al descobert. És per això que moltes vegades ens neguem inconscientment a reconèixer-les.


A QUÈ TENIM POR


A adonar-nos-en que els altres, per molt que ens estimin, no estan dins del nostre cervell i no endevinen necessariament el que necessitem, amb la qual cosa no són responsables del nostre benestar.
A reconèixer que necessitem ajut i a menystenir-nos per això.
A que ens prenguin per babaus i ens infravalorin.
A que rebutgin la nostra demanda, cosa que ens faria sentir desprotegits, tristos o enfadats.
A quedar en deute, no fos cas que s'ho vulguin cobrar.
A sentir-nos vulnerables pel fet de "no saber" o "no poder".
A que la nostra estimada autoimatge trontolli i no es correspongui amb el que esperem de nosaltres mateixos.


De fet, aquestes pors van associades a l' autoexigència i per tant vinculades a la poca confiança en nosaltres mateixos, a sentir-nos febles, a que els altres ho detectin i ens puguin ferir.


AVANTATGES DE SABER DEMANAR


Cóm podem demanar i sentir-nos còmodes?


Quan ser conscients de les nostres necessitats, ens permeti afrontar les pors esmentades, humanitzant la nostra autoimatge i normalitzant la idea de que el fet de "no saber", "no tenir" i "no poder", no és un descrèdit, sinó una de les millors eines que ens possibilita aprendre i reinventar-nos.


Què ens aporta a nivell de relacions?


Ens apropa als altres des de la vessant més humana, facilitant la predisposició a l'ajut i propiciant les relacions.
Donem als altres la possibilitat d'oferir-nos el que necessitem i per tant, un lloc de reconeixement i de valor en vers nostre.
Ens permet sentir i mostrar agraïment i valorar a qui ens ha donat suport.
És una oportunitat de descobrir a les persones que tenim a prop i valorar la seva generositat.

***************************************************

Però també hi han persones que aconsegueixen el que volen sense demanar-ho utilitzant als altres: 


FORMES PERVERSES D'ACONSSEGUIR EL QUE ES VOL SENSE HAVER DE DEMANAR

Es donen quan utilitzem als altres com un objecte:

** Quan fem servir el xantatge emocional, coaccionant subtilment a una altre persona, intentant fer-la sentir apenada, responsable o culpable, per aconseguir el que volem.
** Si estem en un nivell jeràrquic emocionalment o legalment superior i l'utilitzem en el nostre benefici per aconseguir que l'altre faci el que ens cal a nosaltres.
**Quan fem servir la força física o psicològica, coneixent la vulnerabilitat de l'altre, per obligar-lo a donar-nos el que necessitem.
** Quan fem veure que oferim alguna cosa per obtenir-ne una altre, pervertint l'acte de demanar a fi de guanyar-nos deshonestament la confiança dels altres adjudicant-nos el dret de utilitzar-los en benefici propi.

En realitat, qui fa servir aquestes estratègies està mancat de la capacitat de diàleg i de consens, essent la seva suposada força i autoritat, la mida de la seva vulnerabilitat, que aflora en situacions on les relacions simètriques marquen el límit de la seva capacitat per guanyar-se un dret que només els altres ens poden donar.
Malauradament quan es perd la capacitat de contemplar als altres com a persones i tractar-les com a tals, es perd també la possibilitat de gaudir de tot el que ens aporten quan sabem relacionar-nos amb respecte, restant oberts a tot el que ens poden donar i el que nosaltres els hi podem oferir.  
  



Agrair ens dóna l'oportunitat de mostrar als altres el valor que té la seva generositat.






NÚRIA GOU  

martes, 10 de abril de 2012

PSICOLOGIA I CRISI


L´IMPACTE EMOCIONAL DELS MISSATGES DE LA POR

Els missatges amb continguts desesperançadors en èpoques de crisi personal o social, afecten a la sensació de seguretat de les persones i tenen un efecte paralitzant en la lluita per la supervivència i en la recerca de recursos i alternatives.

Us heu sentit desmoralitzats o amb dificultats per tirar endavant després d´empassar-vos aquest tipus de missatges?

*************************************************************************




Els missatges desesperançadors i repetitius poden ser desestabilitzadors emocionals


Des de que va començar la crisi econòmica, que s’ha instaurat precedida d’una crisi de valors que cada vegada es feia més evident, els missatges que ha anat rebent la població  han estat cada cop més punyents i desesperançadors, fins al punt que moltes persones que no la pateixen i que és molt improbable que la pateixin mai, s’han contagiat de la desmoralització dels qui estant veritablement afectats.

Aquest fet mereix una reflexió al voltant de les conseqüències negatives sobre l'estat d’ànim, que afecta a moltes persones com a resultat de l´ impacte psicològic que van rebent gota a gota i que té un efecte traumàtic semblant al d’un atemptat terrorista  sobre la capacitat de resistència per sobreviure emocionalment, condició necessària per sostenir qualsevol tipus d’actitud positiva, que resulta indispensable tant davant la lluita per la supervivència, com per preservar la salut psicològica que és la base de una salut integral. 

A partir de  l’atemptat del 11-S del 2001 a les torres bessones, moltes persones de casa nostra que en principi no havien patit cap crisi emocional evident, van fer consultes mèdiques o psicològiques perquè es sentien angoixades o ansioses i no sabien perquè.

L’efecte que va tenir aquest fet sobre part de la població, rau en la sensació de desubicació i  desemparament que es pateix quan els factors externs sobre els quals dipositem inconscientment expectatives de seguretat, trontollen i perden el valor de punt de referència i ancoratge en els que ens havíem recolzat.
En molts casos això ens provoca certa desestabilització emocional que si la podem reconduir ens portarà a reflexionar al voltant de quins són els pilars que fem servir de suport i quins els valors que hi van associats.

Solem, sense adonar-nos-en, buscar a fora la “garantia” de la nostra estabilitat, i també sense adonar-nos-en menystenim la nostra capacitat de *resiliència. Si podem reflexionar i mirar cap dintre nostre en lloc de cap en fora, a poc a poc veurem molts dels recursos interns que tenim que no havíem captat ni utilitzat.

L’efecte paralitzant que poden tenir les situacions socials adverses ens fan perdre la perspectiva i llavors malauradament minimitzem la nostra fortalesa interna.
Els missatges esperançadors i de solidaritat enforteixen la confiança en un mateix i fan aflorar els aspectes més constructius de la persona


*Resiliència: capacitat de la persona per suportar situacions estressants o traumàtiques, sobreposant-se a elles, i en ocasions sortint-ne enfortit.



Núria Gou