Què ens fa sentir febles? Desconfiem d'allò diferent o desconegut?
En una ocasió una persona em va comentar que el que més por li feia a la vida, a banda de la mort, era descubrir coses del seu propi caràcter que desconeixia i adonar-se'n que no li agradaven. Preferia no saber-les abans
d'haver-s'hi d'enfrontar.
Compartim aquesta por? Si més no ens fa pensar ?
****************************************************************************************
El reconeixement de la nostra fragilitat és una eina inestimable per arribar a ser forts
.
Sóc dona i sóc vulnerable. Les persones som vulnerables i no ens agrada. Ens fa por, i la por ens bloqueja i ens impedeix mostrar-nos de cara als altres tal com som, i també a nosaltres mateixos.
La nostra imatge trontolla quan veiem que no som tan forts com creiem. Això ens fa sentir febles i tapem aquest sentiment amb ràbia contra la nostra pròpia imatge danyada i contra les febleses dels altres per què són més fàcils de veure
Allò diferent i desconegut ens fa desconfiar i sovint ens provoca hostilitat. També ens fa por allò que desconeixem del propi caràcter, i quan tenim problemes que no sabem com resoldre, ens culpem perquè ens costa acceptar-ho, i llavors patim, i de vegades durant massa temps, el mateix temps que el que tardem en demanar ajut.
Quan ens exigim ser forts, fàcilment confonem duresa amb fortalesa, i aquesta és una lluita que no podem guanyar, per què per ser forts necessitem deixar de tenir por a sentir-nos vulnerables i mirar de cara allò que ens fa sentir febles, i així poder estimar i deixar-nos estimar.
Núria Gou
Núria Gou
